Com és l'alumnat d'FP que va a les empreses?

"Cal veure, com és el jovent d'avui!". Això és amb el que molts docents d'FP es troben en visitar les empreses quan els joves van per fer les pràctiques.

La realitat és més aviat "com venen de casa seva" a les aules després de l'ESO, PFI o curs pont. Els docents han de treballar a consciència perquè deixin anar el mòbil, aixequin el cap, així com perquè desenvolupin una sèrie de capacitats clau, com per exemple, resolució de problemes, organització de treball, treball en equip, relació interpersonal, autonomia i motivació.

Estudiar un Grau Superior de Videojocs a Barcelona, per a un/a alumne que viu en un municipi rural i que vol formar-se en una especialitat concreta relacionada amb els videojocs, suposarà un esforç econòmic, alimentar-se durant tota la setmana a base de tuppers i compartir pis, però tindrà garantit el seu futur en aquesta matèria.

Però també hi ha pares i mares que busquen el centre d'FP dels seus fills que més a prop estigui de casa i amb un ambient esportiu, indistintament de si té futur o no: "Guia en el Medi Natural i de Temps de Lleure. Doncs a aquest, encara que sigui sense sortides professionals, ja continuarà estudiant!". Aquesta persona poder deixa els estudis després d'una inversió mínima en material de 1000€ o quan acabi el cicle haurà de buscar una bona orientació per poder tenir una formació amb sortida professional real i amb un sou més alt.

Hi ha una gran falta de professionals qualificats. I és que en una època de bonança a la indústria (personal mecànic industrial, electricista, personal de manteniment, mecànics/es, carrossers/es, paletes/es, carpinters/es, químics/ques industrials, etc) hi ha una recerca desesperada per trobar, ja no algú qualificat, sinó motivat, amb ganes i il·lusió.

Avui les entrevistes se centren en l'aptitud, la motivació i la disposició a la feina, per contractar persones tècniques, tècniques superiors i universitàries. Després a l'empresa s'acabarà qualificant a la professió amb el pas del temps.

Als instituts tenen tecnologia de fa 25-30 anys, que compensem amb la professionalitat i passió del professorat, l'equip humà dels instituts és el motor de la formació professional.

L'esforç ha de ser compartit: Administració, associacions i federacions d'empreses haurien de participar a cobrir les necessitats que hi ha als centres, amb donacions, col·laboracions, etc. Amb prou feines el professorat repeteix, innova o inventa les pràctiques any rere any i treuen al carrer professionals de persones desmotivades amb 16 anys.

Fem una crida a les empreses perquè ens obrin les portes i que donin als centres educatius aquest material obsolet, que per als docents és or, facilitin documentació tècnica i tot allò que els ajudi a convertir els nostres joves en persones amb la millor qualificació que l'economia i la societat mereixem.

L'habilitat compta poc si no existeix oportunitat.

Recordeu els nostres serveis per empreses/emprenedor@s de tutoria, acompanyament i tallers.